QUI TRÒBA UNA SORGA TRÒBA UNA CAUNA
Los cròs, las cavitats son pertot jos nòstres pès en Perigòrd, enquera fau saber
los trobar… Eric Castang e Jean Michel Degeix vivon aquela aventura coma una questa
de las pus excitanta. Los dissabte e dimenc, se retròban e tafuran aquí e alai,
totjorn a l’agach. Per pas cavar a l’asard, i a dels indicis plan segur — los tumulús,
los cròs dels tais, los corrents d’aire que se’n escapan — mas i a tanben una mena
de nas, de sensacion que l’Eric Castang experimenta lo mai naturalament del monde
dempuèi longtemps. Ajudat d’un pendul, localisa las cavitats, cauna o liech de ribièra
voide o plen d’aigas sosterranhas, dins la granda tradicion dels fontanièrs. Quò’s
atal que los dos amics an començat a cavar a flanc de tèrme, dins lo ranvers de
Albuga, a la tardor passada. Aquel jorn, lo 19 de novembre 2005, prospectavan, acompanhats
del dròlle del Jean-Michel Degeix, lo pitit Mykolas, 3 ans, qu’aguet donc la primor
de lor estonanta descobèrta : una cauna abritant cinc o sièis esqueletas vielhs
de mai d’un milierat d’ans !
La cauna « Mykolas » coma los inventors l’ont còp sec apelada, aviá laidonc fait
grand bruch dins lo canton. Mas, per preocupacion de parar l’endrech e de laissar
trabalhar los scientifics en tota serenitat, los inventors an sabut èsser remirablament
discrets. An sinhalat tre lo 21 de novembre 2005 lor descobèrta als servicis de
l’Estat competents qu’an a comptar d’aquí entamenat lo seguit arqueologic apropriat.
Norbert Aujoulat, lo grand especialista de l’art rupèstre al Centre Nacional de
Preïstòria de Perigüers, e tanben Nathalie Fourment e Olivier Ferrullo del Servici
regionau de l’Arqueologia (DRAC Aquitània) son venguts sus plaça lo 7 de decembre
2005 per fin de far prelèvaments d’òs e de tèsts de ceramica, en preséncia dels
inventors. A la fin de mars 2006, las datacions al carbòne 14, faitas en Polónia,
an revelat aquò :
- Un dels òmes qu’an trobat l’esqueleta, reposava aquí dempuei dejà 5000 ans.
- L’un dels quatre o cinc autres s’i trobava dempuèi nonmàs 3600 ans.
Se son donc pas coneguts, mas aquel endrech, el, fuguet utilisat a 1400 ans d'interval
!
Una passada considerabla que nos fait viatjar de l’Edat
dau Coire jusca a l’Edat
del Bronze e que questiona sus l’importància protoistorica d’aquel endrech (veire article sus la Protoistòria). Un endrech
captivaire, vertat, al prumièr còp d’uelh. Aquela cauna sembla una sòrta de
dolmèn sosterranh amb un plafon plan plat e de las parets convèxas. Contunha de
pausar diferentas questions :
- De quand datan los tres o quatre autres esqueletas ?
- Aquel endrech fuguet un luòc de practicas funeràrias ?
Une causa es segura : aquel endrech a belcòp a nos apréner sus lo biais de viure
de nòstres aujòls d’aquela epòca, lo Neolitic, que vei aparéisser los començaments
de la metallurgia.
L’òme, jusca alara nomada, ven de se sedentarisar e de gostar a las jòias de l’agricultura.
Aquel periòde apelat Protoistòria es pro mesconegut e demòra qua’iment absent dels
manuals d’istòria. Quò’s pertant a quel moment qu’an grelhat en Euròpa las prumièras
civilisacions paísanas, las qu’an faiçonat los usatges e los paísatges que nos son
familhièrs.
Una còla de cercadors de Bordeus, interessats per aquela descobèrta, son a estudiar
la possibilitat de far d’escavaments dins la cauna Mykolas l’an que ven. L'operacion
en vista associará lo laboratòri d'antropologia de Bordeus, lo Musèu nacional de
preïstòria, lo Servici Regional de l’Arqueologia e los inventors, coma nos l’a indicat
Monsur Dany Barraud, conservator regional de l’Arqueologia.
Un grand esper per los inventors que seràn partida beneficiària dins aquela novela
plonjada al còr de l’istòria de l’umanitat.
Sophie CATTOIRE
Eric Castang e Jean-Michel Degeix son membres del club d’espeleologia, lo G3S —
Gropa espeleologica, Scientific e esportiu — fondat a Perigüers. Aquel club exista
dempuei trenta ans e contribuís a levar la carta del mitan sota-tèrra amb l’ambicion
de lo protegir. Quò’s atal, per exemple, que al moment de las immersions dins las
espandidas d’aiga sos-tèrra, las traças de polucion pòdon èsser senhaladas. Lo G3S
fai nombrosas prospeccions en Perigòrd e organisa tanben de las expedicions a l’estrangièr.
Un grand mercés a Monsur Dany Barraud, conservator regional de l’Arqueologia, per
aver supervisat aquel article e l’ensemble d’aquelas illustracions e aver autorisat
lor publicacion.
|
