En 1933, Carles Brenans s'engatja coma lòctenent mearista, es a dire sus l’esquina del dromadari, dins lo desèrt al Sud de l'Argeria.
Un an avant, aviá vist al cinemà l'adaptacion del celèbre roman de Peire Benoit : "l'Atlantide", situat per l'autor jos los sables del Sahara.
Partit a la recèrca de la bèla Antinéa, reina de l'Atlantida, descobrís de pinturas rupèstras desconegudas que còpia al gredon de color.
Clicatz per agrandir
Manda sos relevats a l'abat Breuil que demanda a Joan Bouyssonnie de las recopiar en negre e blanc.
Per interpretar aquel art, l'abat Breuil isòla de còps que i a qualquas scènas e lor balha de titres coma aicí : "Josefina venduda per sas sòrres". Nascut en 1887, l'abat Breuil ten laidonc sos 77 ans e pòt pas anar sus plaça. En 1957, l'exposicion que presenta al Musèu dels Arts Decoratius a París : "Pinturas preïstoricas al Sahara" se ganha un brave succès e marca la data.
Aquòs’ un discípol de l'abat Breuil, Enric Lhote, el meteis pivelat pel mite de l'Atlantida, que creirà ne’n reconéisser la reina sus una paret del Tassili e titularà aquel relevat : "Antinéa".
Aquela tròba se passa en 1956 al cors de la mission qu'organisa amb de pintres de Montmartre per far los relevats sus calc de milièrs de figuras preïstoricas del Tassili.		 Au Tassili, Enric Lhote descobrirà tanben un personatge qu’apelarà : « La Dama Blanca d'Aouanghet » que sembla atestar lo passatge per lo desèrt de la celèbra "Dama Blanca del Brandberg" descobèrta per l'abat Breuil en Namibia e que quel d’aquí ten per una deessa egipciana que a traversat tota l'Africa dempuèi lo Nil per ensenhar son art als autoctòns Boshimans.
Joan-Loïc Le Quellec es cercaire, etnològ, antropològ e preistorian, especialista de l'art rupèstre al Sahara. Liura lo fruch de sas recèrcas sus son siti : www.rupestre.fr
Clicatz per agrandir
Article | Somari