Antropològ e primatològ a l'Universitat de Princeton dins lo New Jersey (Estats Units), lo Professor Alan Mann escota amb sos estudiants la conferencièra del Centre dels Monuments Nationals Cecila Gizardin que lor presenta lo jaç preïstoric de La Ferrassiá, puèi indica a sos estudiants ont se trobava l'una de las set sepulturas neandertalianas retrobada aquí al sègle passat. |
|
|
Lo primièr objectiu d’aquels escavaments èra de tornar trobar de venas arqueologicas intactas : mission complida. Alan Turq bòta al jorn de vestigis preïstorics enterrats al fial del temps, coma aquel calhau que aflora, utilisat autres còps coma percutor per talhar d’esplechs en frejal. |
Descobèrta per Dennís Sandgathe d'un bifàcia en plaça que indica la preséncia d'una vena mosteriana, la cultura atribuïda als Òmes de Neandertal, que caldrà precisament situar dins lo temps. |
A gaucha, aquel pichon cotèl es atribuït a la cultura castelperoniana, la cultura de transicion entre los Òmes de Neandertal e los de Cròs-Manhon que noirís un viu debat ideologic : l'un a copiat l'autre ? e se òc, qual ? Au centre, aquela petita lama torçuda es tipica de la cultura aurinhaciana atribuida als sols Cròs-Manhons, nòstres aujòls dirècts que an succedit als Òmes de Neandertal quò fariá a pus prèp 30 000 ans. |
Article | Sommaire |