Es un ausèl, una camerà sul front, l'autra sus lo ventre. Per
tèrra, un pilòte experimentat recep son imatge frontal e pòt ental
entrar dins las plumas de l'ausèl e « téner lo mangle ». La segonda,
orientabla, filma çò que lo cap operator causís de cadrar dempuèi aquel
punt de vista mai encara qu'aerian, celeste, volatile, capable de
s'envolar coma una fusada, vironar coma una busa o se lançar coma un
falcon sus sa preda, en un mot, capable de volar baujament dins lo grand
bal dels ausèls. Laidonc, lo regard de l'espectator s'envòla, vibra,
barbela jusca a la virason, de còps que i a.
Aquel « drone » lonja de bas en naut la Ròca Sent Christòu, fortalesa
trogloditica talhada d'aquel famós « baloard de l'umanitat » ont
quela d'aquí se preissa efectivament dempuèi la nuèch dels temps, e l'òm
retròba pincat sus la pus nauta terrassa, fòrt estrecha, lo valorós
Joan-Max Touron, esquina al gorg, revendicant gloriosament son
apartenéncia a aquel pòble dels bauçs que sos aujòls desclapèron aquel « Machu Picchu » perigordin.
Fàcia a el, apiejat al bauç, intrepide mas prudent, Eric Perrin
l'escota e sabora lo moment. Car aquel ausèl, es ben autorn
d’Eric que vira e viravòlta. Es lo passaire d'aquela subrebèla
seria incarnada intitulada « Cap Sud Oèst » desvolopada per Clara
Combes, que l'aviá iniciada a França 3 Lemosin, e que prenguèt en man
las destinadas de França 3 Aquitània al printemps passat. Una seria
innovanta dins sa fòrma, eleganta, enlevada, e prigonda dins son
apròpcha. Dire l'essencial, anar drech al but, dins la fòrça, dins
l'instinct, e bufar lo desir de venir e d'anar pus lonh. Un
batament d'ala per un efièch parpahòl, balhar d'alas d'angels a
nòstras imaginacions.
Lo mai pivelaire, es que tots aquels edificis, ciutat trogloditica,
casals, castèls, fuguèron realizats per una perfeccion vista del cèl
que an sonca pogut imaginar lors bastisseires. Gràcia siá renduda a aquel « drone »
que revèla uèi, e a totas las nautors, lor visionària
esplendor.
|