L'ORDINATOR BOTARÀ DE L'ÒRDRE DINS LO MONDE ?
Sabetz que lo mot "ordinator" es d'origina biblic ? Se
tròba dins lo Littré coma adjectiu que designa « Dieu que bòta de
l'òrdre dins lo monde » e es estat prepausat per lo professor de
filologia Jacme Perret dins una letra datada del 16 d’abril 1955 en
responsa a una demanda d'IBM França que los bailejaires estimavan lo
mot "calculator" (computer) plan tròp restrictiu en regard de las
possibilitats d’aquelas maquinas. Avián rason ! Las possibilitats se
multiplican amb una velocitat que totjorn s'accelèra e cadun a besonh
uèi per viure, trabalhar, somiar e quitament de còps l'autre
se rencontrar, de sa racion de tots los jorns de gigàs, totjorn mai granda.
L'ordinator nos balha accès a ‘quel partatge instantanèu amb la
comunautat dels òmes de tota la planeta : l'accès a Internet,
valent-a-dire a ‘quela enciclopedia viva, formiguejanta e multimedià,
sens relambi mesa a jorn per cadun de nosautres, per lo pièger mas tanben
per lo melhor, a condicion de saber triar.
Istoricament, quo era França Telecom, servici public en situacion de
monopòli, que nos connectava progressivament a ‘quela modernitat. Amb
la privatisacion, acabada en 2004, e l'emergéncia de la concurréncia de
novèls operators de telefonia, per contunhar aquela mission,
enquera caliá trobar de novèls investissors. Convencits que
s'agís aquí d'un vertadièr enjòc economic e social, los elegits del
Conselh General de la Dordonha an laidonc prés lo brau per las
banas o se preferatz, los gigàs a bèl braçat.
Coma l’explica Girard Labrousse, cònsol màger d’Albuga e conselhièr
general de la Dordonha, especificament en carga de las tecnologias
novèlas :
« Çò parier que l'electricitat, l'aiga e las rotas, lo debit Internet es
constitutiu de l'acapçament del territòri. Facilita la vita e
permés a tots una obertura sus lo monde. »
MONTAR EN DEBIT PER PREPARAR L'AVENIDOR
De 2004 a 2007, una primièra convencion « Plan naut debit per tots »
entre lo Conselh General e França Telecom permet d'equipar los 220
repartitors telefonicas de Dordonha en ADSL. Resultat, en 2008,
prèp de 94 % dels Perigordins an accès a un debit minimum de 512 Kbits/s.
Per los autres, una fasa de reflexion intensa debuta, per fin de pas
s’enganar de tecnologia. Coma lo rapèla Bernat Cazeau president
del Conselh General de la Dordonha :
« Dins una competéncia ont los progrès tecnologics son ultrà rapids,
s'agissiá pas de se "geter sus lo bocin" mas ben de soscar
a la causida la mai senada per anticipar l'avenidor. »
E de fach, la tecnologia retenguda es un trempolin per la seguida.
Demest los 92 centrals naut debit zòna d'ombra NRA-ZO, dètz seràn
d'intrada racordats als centrals d'origina en fibra optica e los
autres seràn prevists per que se faguèsse aquela mutacion tre que
possible. Òm los inserís dins los malhums en coire existents cèrtas,
mas amb aquela perspèctiva clarament definida, la fibra optica estent
la sola tecnologia capabla de transportar lo fòrt naut debit que
nos semblarà perfièchament indispensabla, seriá non mas per passar
à la television numerica progressivament.
LAS COLLECTIVITATS SON PROPRIETÀRIAS DELS NOVÈLS CENTRALS
La competéncia infrastructuras numericas es pas una competéncia
obligatòria per los departaments, mas ben una causida politica de
solidaritat. Aquel engatjament del Conselh General de la Dordonha, sostengut
per l'Euròpa e la Region Aquitània es un biais d'assegurar lo
manten d'un servici public equivalent per tots per eschivar que
s’aprigondisse la distància en la matèria entre las vilas e lo campèstre.
Coma lo diguèt Miquèl Moyrand, cònsol màger de Perigüers e vice-president
de la Region Aquitània, encargat de l'artisanat, del comèrci e del
desvolopament de las plan petitas entrepresas :
« Aquel engatjament illustra la volontat de laissar pas cap de nòstres
territòris sus lo bòrd de la linha numerica a nauta velocitat. Nòstra
causida de gardar lo mestritge patrimonial dels estugs telefonics
utils als desplègaments futurs conòrta nòstre ròtle d'acapçaire
responsable. »
França Telecom, que vendrà Orange en 2012, es laidonc estada causida per
installar aquels 92 centrals naut debit zòna d'ombra NRA-ZO sus tot lo
territòri de la Dordonha d'aquí 2011. Per autant es donc clar
que los equipaments son la proprietat de las collectivitats que finançan
lo projècte a qui França Telecom deurà pagar de redevenças per
aver lo drech de los utilisar, tot coma los autres operators a de
condicions transparentas, objectivas e non-discriminatòrias.
Per memòri las somas investits per aquels 92 NRA-ZO se repartissan
coma aquò :
- 5 650 000 € del Conselh General, siá 61,7 %
- 2 000 000 € de l'Union Europèa-Feder, siá 21,9 %
- 1 500 000 € de la Region Aquiània, siá 16,4 %.
Lo Sindicat Departamental d'Energias de la Dordonha (SDE 24) a d’un autre
costat acceptat d'acompanhar lo procediment del Conselh General en
préner en carga lo racòrdament electric d'un desenat de NRA-ZO.
Per la seguida, cal comptar que l'atge de la fibra optica
remplaçarà l'atge del coire en Perigòrd d'aquí en gròs un desenat
d'annadas.
Sofia Cattoire
|